Unes hores després, m’atreveixo a dir la meva
sobre el Concurs de Castells 2012. Ho aniré fent per parts.
1.- M’agrada el Concurs en dos dies. Dissabte
vaig gaudir d'un espectacle excepcional, amb gairebé totes les colles provant
els seus màxims, en molts casos màxims històrics, donant valor a la plaça i a l’actuació
amb independència de que sigui formalment un concurs. Un orgull, com a
tarragoní, que per a les colles en general sigui un premi venir a actuar a casa
nostra. Una llàstima la manca de públic, però em consta que l’organització té
clar que cal millorar-ho i per la propera edició confio que estarà solucionat.
Em preocupa, però, que a mitja setmana l’alcalde digués que s’havien venut
5.000 entrades per dissabte i després l’aspecte de la grada fos aquell. Trobo
impossible, honestament, que per allà hi arribessin a passar 5.000 persones,
fins i tot comptant que moltes només es devien quedar una estona. Costen d'entendre,
doncs, les paraules de Ballesteros.
2.- Més enllà de la valoració de cada colla, el
Concurs d'aquest any m’ha semblat que contenia un missatge per als anti-Concurs,
que òbviament tenen tot el dret a seguir sent-ho. Però trobo simptomàtic, com a
paradigma de què l’actuació ha canviat, el comportament de les colles
vallenques en cinquena ronda. Que les dues colles de Valls arribin empatades a
la darrera ronda el dia del Concurs i que totes dues, tenint castells superiors
assajats, passin ronda per no estirar més el braç que la màniga, trenca amb tots
els tòpics sobre el Concurs i sobre les colles vallenques.
