domingo, 26 de agosto de 2012

"Només estem de pas"

Queden tot just set hores per a l’inici del nostre any a l’infern, una temporada per a purgar massa pecats acumulats però que, ben canalitzada, pot acabar sent fins i tot beneficiosa per a la història del Nàstic.

Comença aquesta tarda una temporada dolorosa, sí, però alhora il·lusionant. Un any que, esperem, ens ha de convertir altre cop en un col·lectiu sa, optimista, d’autoestima alta. Un any en què hem de recuperar les victòries i les alegries com a rutina.

Kiko Ramírez, el día de la presentación del equipo. Foto: Nàstic


Penso honestament que s’ha fet un equip solvent, ben capaç d’assolir l’objectiu, entès aquest només com a estar a la part alta de la classificació i jugar la promoció d’ascens. Pujar després o no és una altra guerra, i tot i que també forma part de l’objectiu (només faltaria), la intervenció de l’atzar en una fase final construïda a base d’eliminatòries és molt més alta que a la lliga regular i per això el nivell d’exigència no pot ser el mateix. Ja arribarà, en tot cas, el moment per jutjar-ho.

De moment, traguem tots la bufanda de l’armari i omplim altre cop el Nou Estadi de crits, il·lusions i somriures. Gaudim d’aquest fracàs que ha estat descendir, perquè entre tots els mals també ens comporta l’oportunitat de tornar a tastar l’èxit, el retorn, la desitjada materialització del “Tornarem” que hem convertit en crit de guerra.

Així que sí, gaudim de l’infern, assaborim el camí de tornada que esperem sigui només d’un any. I mantinguem la paciència i la fe. És clar que el desenllaç final no depèn només del que passi aquesta tarda. I és clar també que el futbol no és cap ciència i que aquest equip tal vegada no es passegi per la categoria com tots hem somiat conforme arribaven fitxatges. I és obvi també que el nostre viatge pot acabar allargant-se més d’un any.

Però, amb l’actual inèrcia, amb l’actual empenta d’una entitat i la seva gent que tornen a respirar en positiu, sembla impossible no arribar-hi ben aviat. Anem-hi. No ens ho perdem. És un purgatori, sí. Però podem gaudir-lo. Hem de gaudir-lo. I, com deia aquest mateix matí el nostre entrenador, Kiko Ramírez, al Twitter, que ningú no oblidi que només estem de pas.

No hay comentarios:

Publicar un comentario